Sabies que Espanya alberga el millor i el pitjor de l'agricultura i ramaderia europea?
El 30 % de les estacions que controlen l’aigua subterrània i el 5 % de les de l’aigua superficial indiquen contaminació per nitrats, provocada principalment per l’agricultura i la ramaderia industrials.
El problema
El desenvolupament de malalties, la desaparició d’insectes vitals com les abelles, la contaminació de les aigües i de les terres, la desforestació, la contribució al canvi climàtic… Aquestes són algunes de les conseqüències de l’agricultura i la ramaderia industrials que, a més:
- Són destructives, ja que consumeixen una gran quantitat d’aigua i de petroli.
- Van associades al desboscament d’ecosistemes de gran valor.
- Usen productes químics (fertilitzants i plaguicides) que provoquen emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, contaminen els aqüífers, els sòls i els aliments i afecten la biodiversitat.
- Perjudiquen els petits productors i concentren el negoci de l’agricultura i la ramaderia en poques mans (sis multinacionals controlen el 76 % del mercat agroquímic i tres, el 53 % del mercat de llavors) i amenacen la soberania alimentària.
- Amenacen l’agrodiversitat (en l’últim segle, es calcula que es va perdre un 75 % dels cultius i el 17 % de les races ramaderes del món estan en perill d’extinció) i la biodiversitat en general.
- Són responsables d’una quarta part de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle globals.
- Consumeixen el 70 % de l’aigua dolça del planeta.
L’agricultura i la ramaderia industrials van néixer amb l’únic objectiu d’incrementar massivament la producció d’aliments… Produir molt i en poc de temps al cost econòmic més baix. I ho van aconseguir, però amb uns «interessos» que no podrà pagar la nostra generació ni les futures. La trista realitat és que prop d’un terç dels aliments produïts a nivell global es llancen al fem, mentre que el nombre de persones que pateixen fam supera la xifra alarmant de 800 milions de persones. A més, per tal de produir aquests aliments que acaben a les escombraries s’usen molts recursos, per exemple el 24 % de l’aigua dolça… per a res.
D’altra banda, la immensa majoria de la producció mundial d’aliments no es destina a alimentar persones directament, sinó a produir pinsos per tal que als països enriquits es pugui disposar de carn, i d’altres derivats animals, a baix preu. Els grans cultius per a produir pinsos i alimentar els animals, que al seu torn satisfan les nostres necessitats insanes de carn, estan destruint el planeta.
A Espanya, la ramaderia industrial creix d’una forma desmesurada i totalment descontrolada. Les conseqüències ja en són visibles i nefastes. Molts pobles es queden sense aigua potable a causa de la contaminació per nitrats. El 67 % de les emissions directes de gasos amb efecte d’hivernacle del sector agrícola són provocades per la ramaderia. El 31 % del metà emès és responsabilitat del porcí industrial… i això que el boví està exempt de declarar les seves emissions. El 94 % de les emissions d’amoníac generades a nivell estatal són responsabilitat de la producció de porcs, aus i ous (el 67 % el sector porcí i el 27 %, l’avícola). El 66 % de la superfície conreada es destina ja a produir aliments per a animals, no per a les persones. Som els campions en l’ús d’antibiòtics en la ramaderia i en el 2020 es van sacrificar més de 1.700 animals per minut. Un total de 910.959.880 animals, més que persones hi ha en tota la UE.
La solució
La resposta és l’agroecologia: una agricultura i una ramaderia realment sostenibles, a nivell econòmic, social i ambiental, on es prohibeix l’ús de productes agrotòxics i transgènics i que, contràriament a l’agricultura i la ramaderia industrials, no es desenvolupa en detriment del medi ambient. L’agricultura i la ramaderia ecològiques treballen amb la natura, no en contra d’aquesta, com ho fan les industrials.
Aquest model es basa en una gestió sostenible dels recursos locals que beneficia les persones productores i consumidores. Arreu del món hi ha explotacions d’agricultura i ramaderia ecològiques que demostren cada dia que poden proveir l’aliment suficient, augmentar la seguretat alimentària, preservar la biodiversitat i generar una qualitat de vida major per a qui produeix els aliments i per a qui els consumeix.
Un informe recent d’un dels màxims organismes públics de recerca científica de França (CNRS) va concloure que la producció ecològica podrà alimentar a totes les persones d’Europa en 2050. Per a això diuen que cal:
- reduir la quantitat d’aliments d’origen animal en la dieta;
- posar en pràctica una rotació de cultius diversificada i basada en els llegums;
- alimentar al bestiar només amb recursos domèstics, sense usar pinsos importats.
Un canvi de sistema és possible i el farem realitat. Però… et necessitem!
Què hi fa Greenpeace
En Greenpeace, treballem per aconseguir un model d’agricultura i de ramaderia saludable per al planeta i per a les persones, com ho és el que es fonamenta en l’agroecologia. Per això actualment exigim al Govern espanyol que:
- Aposti decididament per l’agricultura i la ramaderia ecològiques.
- Prohibeixi l’alliberament de cultius transgènics al medi ambient.
- Mentre es permeti el cultiu de transgènics, que publiqui dades fiables i exactes sobre el seu cultiu a Espanya.
- Prohibeixi tots els plaguicides perjudicials per a les abelles i d’altres pol·linitzadors.
- Prohibeixi l’ús del glifosat.
- No autoritzi projectes de macrogranges ni l’ampliació dels que ja hi ha, desenvolupi un pla per a la reducció progressiva de la ramaderia intensiva i fomenti la reducció del consum de carn i d’altres derivats animals.
Ens hi ajudes? Siguis part del canvi i exigeix als governs i empreses que adoptin polítiques i pràctiques sostenibles. Pots ajudar-nos-hi signant la petició de ¡Macrogranjas NO! o fent clic aquí per a unir-te a Greenpeace!