Arxiu Ninyoles - Política Lingüística

L’Arxiu Ninyoles és un espai fornit de continguts i és alhora un homenatge al sociolingüista valencià que va posar les bases per als estudis empírics de la nostra llengua com a mètode per a conéixer i analitzar el comportament de la societat, sobretot la valenciana, i poder dur a terme estratègies de planificació en l’increment de l’ús social del valencià. Rafael L. Ninyoles Monllor és, a més, un referent ineludible en l’àmbit de la sociologia i autor de nombroses investigacions.

A l’Arxiu Ninyoles estan tots els llibres recollits en la Col·lecció Rafael L. Ninyoles, que es va iniciar el 2019 amb l’estudi fet per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, IVIE, amb el títol Impacte i valor econòmic del valencià. També hi podeu trobar la normativa sobre les convocatòries i les subvencions que s'han atorgat. Els llibres que s’han publicat fins ara són els següents:

Impacte i valor econòmic del valencià. IVIE
La igualtat de les llengües en l’administració: un problema per resoldre. Vicenta Tasa i Anselm Bodoque
L’ús de les llengües en la comunicació telemàtica de l’administració local. Lluís Català i Clemente Penalva
Situació del valencià i alternatives 2017. Toni Marqués
Estudi de les actituds lingüístiques sobre l’educació multilingüe en la comunitat escolar del Camp de Morvedre. Miquel Nicolàs (ed.)
Comunicació telemàtica d’empreses valencianes B2C. Lluís Català i Clemente Penalva
Ús del valencià en el comerç de proximitat i grans superfícies. Yaiza Pérez Alonso
Ús del valencià en la indústria de consum. Toni Marqués
Consum, comerç i llengües. Vicenta Tasa i Anselm Bodoque
Ús del valencià en el comerç detallista. Toni Marqués

En este espai web també trobareu el fons de dades de les enquestes que va realitzar des dels anys huitanta el Servici d’Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) que dirigia Rafael Ninyoles. Són dades bàsiques, fitxes tècniques i taules de resum, de cada una de les enquestes (una cinquantena) que esdevenen un material inestimable per als estudiosos de la sociolingüística (amb la protecció de dades adient). També hi ha les enquestes i anàlisis, dades sobre l’evolució del valencià, quaranta anys d’investigacions empíriques, que conformen un dels arxius més complets de l’Estat espanyol en aquest camp.

Altres materials que trobeu a l’Arxiu Ninyoles són vídeos, com el que va produir la Universitat Jaume I sobre el valencià en l’IES de Vilafranca, i el calendari i activitats de les presentacions dels llibres, com ara vídeos amb els autors i autores, i entrevistes.

Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (València, 1943-2019) és un dels fundadors de la sociolingüística catalana, al costat de Lluís Vicent Aracil. Es va llicenciar en dret i es va doctorar en sociologia per la Universitat de València. Va ser professor de sociologia de les universitats de València i Alacant (entre 1971 i 1991). La biografia intel·lectual de Rafael Ninyoles ha de quedar sempre emmarcada en la de l’intel·lectual empíric que ha buscat des de la seua primera publicació, L’opinió pública allà per l’any 1968 del segle passat, fins al seu últim estudi sobre Coneixement i ús del valencià (2015), analitzar els comportaments socials des d’una metodologia empírica, com a base del seu pensament crític. 

Les seues obres més importants són L’opinió pública (1968), Conflicte lingüístic valencià (1969), Idioma i prejudici (1971), Idioma i poder social (1972), Sociología del lenguaje (1974), Estructura social y política lingüística (1975, traduït al català el 1989), Bases per a una política lingüística democràtica a l’estat espanyol (1976), Cuatro idiomas para un estado (1977), Madre España (1979, traduït al català el 1997), El País Valencià a l’eix mediterrani (1992) i Sociologia de la ciutat de València (1996). També va publicar articles en diaris i revistes com Serra d’Or, Gorg, Cuadernos para el Diálogo o El País. Va col·laborar amb el CEIC Alfons el Vell. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua el va distingir amb la medalla d’honor el 2018.

El seu rigor metodològic basat en el coneixement científic ens ha fornit de treballs que han permés conéixer i analitzar la societat i, especialment la valenciana, des d’una perspectiva sociològica. L’economia, la cultura, la llengua, la identitat, el territori, etc., han estat objecte dels seus treballs d’investigació sociològica. Ninyoles ha sigut el sociòleg que ha disseccionat la nostra societat i que ha transformat el «problema de la llengua» d’un fet individual en un problema social. Este punt de mira és a la base de les seues encertades anàlisis de les actituds lingüístiques dels valencians cap a la seua llengua. La finalitat d’este interés per l’anàlisi del coneixement i de l’ús del valencià ha sigut fonamental per a poder dissenyar una rigorosa planificació lingüística de recuperació del valencià.

Ninyoles va qüestionar el concepte de bilingüisme i va definir clarament el de disglòssia i el de conflicte lingüístic, juntament amb Aracil. En el seu llibre Conflicte lingüístic valencià va vincular la supervivència de la llengua a la capacitat que té i ha de tindre de complir unes determinades funcions socials. Si la llengua no té esta capacitat, hi ha un conflicte amb dos eixides possibles: o bé l’abandonament de la llengua, que és reemplaçada (substituïda) per una altra, o bé la superació d’este dèficit (normalització). En Madre España va aprofundir per primera vegada en els fonaments socials del nacionalisme espanyol i va estudiar les repercussions d’este pensament en la societat.

El pensament crític i el rigor metodològic dels treballs de Ninyoles, dins i fora de l’Administració autonòmica, el van convertir en un formidable coneixedor de la societat valenciana. 

Amb l’arribada de Manuel Girona a la presidència de la Diputació de València l’any 1979, Ninyoles va rebre l’encàrrec de fer la planificació de la recuperació del valencià. Va nàixer el Servici d’Estudis i Planificació Social i va començar una tasca de recuperació del valencià al si de la Diputació. Calia saber com havien afrontat este repte altres administracions de l’Estat amb llengua pròpia i Ninyoles va organitzar la taula redona Las lenguas nacionales en la administración. Tot seguit començaren les «Campanyes comarcals», actuacions en les diferents comarques dependents de la Diputació de València que es dirigien a fer sentir-se els ciutadans part d’una realitat que sobrepassava l’àmbit purament local i que els identificava en el conjunt dels valencians.

Posteriorment, amb la creació de la Generalitat Valenciana, Rafael Ninyoles va ser invitat a traslladar el seu servici a la Conselleria de Cultura i Educació (1981-1982). Comença aleshores la sèrie de treballs sobre la situació social del valencià. La primera enquesta sobre Coneixement i ús del valencià es va fer l’any 1985, amb la col·laboració de la Universitat d’Alacant; l’última enquesta, la del 2015, va seguir la metodologia, pautes i assessorament de Ninyoles, tot i que els resultats es van publicar després de la seua jubilació. Han estat 30 anys d’investigació empírica sobre l’evolució del coneixement i l’ús del valencià.

A més d’estos treballs, Ninyoles n’ha fet sobre:

• Identitat social i situació del valencià a les ciutats de València, Alacant i Elx,
• Estudis sobre competència i ús del valencià en les administracions autonòmiques i locals.
• El valencià en l’Administració de Justícia.
• El valencià en el sector terciari avançat.

En fi, tot un munt de treballs d’investigació sobre el coneixement, l’ús i les actituds lingüístiques amb objectiu de conéixer quina era la situació del valencià a tots els àmbits de relació social. Totes estes enquestes i estudis han tractat d’esbrinar la situació i la valoració de la nostra llengua en àmbits de prestigi -administració de justícia, mitjans de comunicació, sector terciari, comerç i grans superfícies, administració autonòmica i local, etc.- per tal de programar polítiques lingüístiques que avançaren en la recuperació del valencià i tingueren l’efecte multiplicador que aporten aquests sectors, de prestigi social, de cara a una recuperació del valencià.